L鈥橝juntament de Salou proposa que els municipis tur铆stics accedeixin a ingressos derivats de la seva activitat econ貌mica
El consistori far脿 arribar la proposta a entitats municipalistes i ajuntaments tur铆stics
L鈥橝juntament de Salou proposa que els municipis tur铆stics accedeixin a ingressos derivats de la seva activitat econ貌mica
L鈥橝juntament de Salou realitzar脿 pr貌ximament una proposta a diferents entitats municipalistes i ajuntaments tur铆stics per tal de promoure fonts addicionals d鈥檌ngressos que permetin garantir la sufici猫ncia financera dels municipis tur铆stics.
La proposta argumenta que aquesta poblaci贸 genera un impacte i una despesa afegida en els serveis i infraestructures municipals. El document redactat pel Consistori manifesta el seu desacord en incrementar la pressi贸 fiscal amb la creaci贸 de noves taxes o impostos que gravin les empreses i els clients, donat que, considera, encariria la nostra oferta en els mercats. Tampoc considera adient augmentar els tributs municipals si b茅 es podria posar damunt la taula i debatre un increment de l鈥橧BI en unitats urbanes i que tenen una rendibilitat tur铆stica.
Actualment, els municipis tur铆stics no gaudeixen de les principals figures del sistema impositiu (IRPF, que grava les rendes personals derivades de l鈥檃ctivitat econ貌mica; l鈥橧VA, que grava el consum; i els Impostos Especials, que graven consums espec铆fics) que des del 2009 comparteixen Estat i Comunitats. I tampoc es beneficien de l鈥橧mpost de Societats (que grava la renda de les societats) que recapta l鈥橢stat. Nom茅s es nodreixen d鈥檜n 68% del percentatge de l鈥橧AE, que comparteix amb les Diputacions.
Aix铆 doncs, l鈥橝juntament salouenc proposa accedir a ingressos provinents de la pr貌pia activitat econ貌mica local, a partir d鈥檃quells impostos que graven les rendes, l鈥檃ctivitat i el consum. 脡s a dir, l鈥橧VA, l鈥橧RPF i l鈥橧mpost de Societats. Aquesta mesura suposaria millorar i racionalitzar la distribuci贸 de la fiscalitat en funci贸 de la pr貌pia realitat i les necessitats de cada municipi.
L鈥橝juntament proposa pactar el trasp脿s de trams d鈥檃quests impostos que genera la propia activitat econ貌mica del municipi, reformant la Llei d鈥橦sendes Locals i renovant el model de finan莽ament dels municipis tur铆stics.
El document tamb茅 recull la proposta de que aquells ingressos provinents d鈥檃portacions i participacions dels fons i pressupostos de l鈥橢stat i la Generalitat, s鈥檈stableixin en funci贸 de la poblaci贸 assistida i no solament la empadronada.
El Consistori defensa que la poblaci贸 assistida (empadronada + estacional o flotant) ponderada com a habitants-any, no es t茅 en compte en el c脿lcul de les participacions i subvencions de l鈥橢stat i la Comunitat Aut貌noma. En la participaci贸 dels impostos, la poblaci贸 d鈥檃llotjament tur铆stic i de segones resid猫ncies com Salou no 茅s tinguda en compte i en canvi genera un increment de serveis i despeses en el manteniment pel seu 煤s m茅s intensiu.
Segons l鈥檃lcalde de Salou, Pere Granados, 鈥渓鈥檃ctivitat tur铆stica necessita de l鈥檃dministraci贸 local per prestar una s猫rie de serveis b脿sics, amb nivells d鈥檈xcel路l猫ncia i competitivitat鈥. Granados ha afegit que, el turisme requereix serveis p煤blics de qualitat: des d鈥檜na millora o una oferta m茅s intensiva dels serveis policials, neteja vi脿ria, recollida de residus, jardineria i manteniment de platges, fins un nivell m茅s elevat o diversificat dels serveis culturals, esportius i d鈥檕ci, a m茅s de la promoci贸 i projecci贸 del seu producte i atractiu en els mercats nacionals i internacionals.
Davant d鈥檃questa realitat, l鈥橝juntament remarca que 鈥渘o podem esperar m茅s i 茅s molt urgent obrir un debat rigor贸s sobre el finan莽ament dels municipis i tamb茅 sobre el finan莽ament diferencial i espec铆fic dels municipis tur铆stics, on s鈥檈xposi una proposta de reforma del model justificant les necessitats objectives i solucions plantejades. Una proposta municipalista que ha de ser considerada tant pel govern de l鈥橢stat com pel govern de la Generalitat.鈥
