MOCIÓ SOBRE EL FINANÇAMENT DELS MUNICIPIS TURÍSTICS.

La singularitat que presenten els municipis que basen la seva economia en el turisme i els sectors que en viuen, queda palesa en el fet que han d’afrontar un nivell de despeses molt superior a la de municipis amb característiques similars, però amb menys o poca població flotant; i això ja genera un desequilibri financer de caràcter estructural difícil de sostenir a mig i llarg termini.

Tenim que els paràmetres actuals del finançament dels municipis turístics són incompatibles amb el futur del turisme, perquè fa que la competitivitat es trobi amenaçada per l’asfíxia financera. Si bé es reconeixen les especificitats dels municipis turístics, a la pràctica el model disposa que el finançament que reben aquests municipis depèn de la població de dret i de les segones residències, sense tenir en compte la població flotant, l’estacional turística, l’ocasional o l’assistida.

Per tant, els criteris no tenen una base real que identifiquin un municipi turístic, i per això caldria fer un desenvolupament reglamentari de mesures fiscals i administratives per tal de concretar les condicions i els procediment pels quals els ajuntaments i ens locals poden sol·licitar la declaració de municipi turístic. Entenem que cal atorgar un règim fiscal diferenciat i específic per als municipis turístics per tal que es puguin finançar principalment a partir dels impostos que el mateix turisme hi genera.

Els municipis turístics com Salou, que multipliquen per nou la població flotant respecte de la censada, tenen un major índex de despesa a causa d’haver de redimensionar tots els serveis. Si a aquest fet li afegim que el sistema i model de finançament local resulta insuficient per unes transferències que no tenen en compte les conseqüències d’aquest espectacular increment de la població turística i vacacional, llavors ens trobem que els municipis turístics pateixen greus problemes financers, que s’aguditzen encara més amb la crisi i la paralització del sector immobiliari, que ha fet reduir de forma important els ingresos municipals i obliga a retallar, en conseqüència, els pressupostos municipals.

Aquest augment de població temporal, que ocupa no solament segones residències sinó també places hoteleres i de càmping, provoca un conseqüent increment de la despesa pública municipal, sobretot en la dotació i reforç de serveis tan importants com la seguretat ciutadana; la recollida, eliminació i tractament dels residus; la neteja urbana i de les platges; així com en la major disposició i manteniment de les xarxes de subministrament d’aigua, enllumenat públic i clavegueram; i en la conservació de carrers, mobiliari urbà i espais verds enjardinats, entre d’altres.

Els municipis turístics han de proveir d’una sèrie de béns públics absolutament necessaris que també defineixen el producte turístic. I per tant, la incapacitat d’atendre adequadament, en quantitat o en qualitat, aquesta provisió de béns públics empobriria de manera molt directa i molt important l’atractiu del producte turístic i afectaria greument la seva viabilitat econòmica. Una sentència resumeix prou bé aquest fet: “Un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles”.

El municipi turístic es troba obligat, doncs, a dotar-se i a prestar uns serveis a la població visitant que suposen una necessitat extraordinària de despesa que no té un reconeixement en l’actual finançament local: no existeixen fons d’ingressos propis específics ni les subvencions i participacions en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat tenen en compte la població real assistida, sinó que es limiten a considerar la població censada, criteri totalment desfasat incongruent en un país on el turisme és un dels principals motors de l’activitat econòmica i laboral.

Per tant, cal una millora del finançament dels municipis turístics per tal d’evitar que els seus ajuntaments supleixin els ingressos que no reben amb una recaptació massa basada en l’activitat immobiliària i urbanística, la qual pot resultar poc compatible amb un model de turisme sostenible i més respectuós amb el territori que es preten. La necessitat vital de recursos dels municipis turístics per tal de satisfer la demanda i resoldre la prestació necessària de serveis força indefectiblement els ajuntaments turístics a buscar recursos extraordinaris si les administracions superiors no contemplen una compensació econòmica; que s’hauria de determinar a través de diversos indicadors que haurien de servir per mesurar les puntes de població que assoleixen aquests municipis, com ara a través dels residus generats, el consum d’aigua, la proporció de policia, la neteja o les inversions per mantenir les platges, etc.

Els municipis que tenen basada la seva economia en l’aspecte de vacances creen una important quantitat de llocs de treball i contribueixen a dinamitzar l’economia del país, i això és el que cal compensar. Si tots ens beneficiem d’aquests aspectes, és lògic que les despeses també siguin més compartides.

Davant de tot això el govern municipal de Salou proposa el següent acord:

1.- Modificar la definició dels municipis turístics prevista en l’article 125 del Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que permeti una definició més àmplia i adequada a les necessitats reals dels municipis turístics de l’Estat.

2.- Que en el model específic de finançament dels municipis turístics es tingui en compte tant la població estacional turística com el número de places d’allotjament dels establiments turístics, a més de les places de segona residència.

3.- Reconèixer la singularitat dels municipis turístics i vincular-ne el finançament suficient per garantir la prestació de serevis a la població flotant o assistida, per part de la Generalitat.

4.- Reformar les participacions en impostos de l’estat regulades per la Llei d’Hisendes Locals. Cal reformar aquesta Llei per tal que les participacions en els impostos de l’Estat reflecteixin la recaptació impositiva local derivada de l’activitat econòmica i turística, o bé que tinguin com a criteri principal de repartiment la població assistida, i no purament la població censada.

5.- Creació d’una associació de municipis turístics per defensar els interessos dels municipis turístics, on hi participin també els sectors de la indústria turística.

6.- Reclamar a la Generalitat el traspàs de la gestió de les platges o que aquesta administració assumeixi subsidiàriament els costos i despeses que es paguen per algunes actuacions com ara el servei de socorrisme i salvament o la neteja i manteniment de les platges, que permetria minimitzar aquest impacte econòmic sobre els pressupostos municipals.

7.- Donar trasllat d’aquesta moció a tots els municipis turístics per tal que li donin suport.

Pere Granados Carrillo

Alcalde de Salou