Discurs d’homenatge a Manuel Albinyana

Discurs d’homenatge a Manuel Albinyana. Nou parc municipal al carrer Tarragona.
(30 d’octubre de 2011)

Autoritats, amics i amigues, Elena i família, gràcies a tots per la vostra presència en aquest acte que avui porta nom propi: justament el de “Manuel Albinyana”, persona que avui homenatgem en el marc de la 22ena festa de la Segregació dedicant-li aquest parc de Salou, i al qual també li retem un entranyable record per la proximitat de la seva mort el passat mes de juliol.

Recordem que el “Manolo”, que és com tots els coneixíem, va ser distingit, per acord de govern del 27 d’octubre de 2006 com a “Fill Adoptiu de Salou” per la seva tenacitat i la seva constant i reiterada labor a favor dels interessos del nostre poble, i per la seva lleialtat a la causa d’un “Salou Lliure”; causa per la qual va donar una part important de la seva vida fins a aconseguir la nostra independència municipal.

Recordem també que el Manuel Albinyana va tenir una exitosa i dilatada trajectòria professional dins el sector de la restauració salouenca, regentant diversos i reconeguts estrabliments; i que per això havia rebut també no poques distincions i mencions com a pioner dins el món de la gastronomia i el turisme de Salou. I el Manel mereix aquesta distinció per tot això, però sobretot perquè va ser un home que transmetia pura il·lusió i energia quan parlava d’un Salou Lliure, demostrant al llarg dels anys una intensa i exemplar vocació salouenca; va ser un home inquiet, generós i compromés, que sempre va estar al peu del canó, si ho recordem, en aquell despatx del Sindicat d’Iniciatives i Turisme al carrer de Llevant, sempre pendent dels esdeveniments i tirant endavant la revista portaveu de les aspiracions segregacionistes, convertint-se en l’ànima i la imatge de la Segregació; i va ser un home que, finalment, un cop assolit aquell somni, no va demanar res a canvi ni va tenir ambicions personals, sinó que va mantenir aquella discreció dels corredors de fons pels quals l’èxit es basa en el sacrifici i un cop aconseguit saben compartir-lo.

Per tant, avui, la ciutat l’honora fent que una petita part del territori pel qual ell va lluitar porti el seu nom retent-li merescuda i perpètua memòria.